És un luxe estar a l’arribada de la Marató

Un luxe. No es pot definir amb una altra paraula. Estic començant a escriure aquestes línies al mòbil mentre que torno amb el metro a casa després d’haver locutat la meva onzena Zurich Marató de Barcelona. Han estat set horetes al micro al costat de la Vicky, amb qui sempre he compartit aquesta prova, però us puc assegurar que han estat plenes d’emocions.

D’entrada, és impressionant una vegada més veure com a les 7:30 del matí del diumenge de la cursa els vagons del metro només porten atletes o acompanyants de corredors que faran la marató. Quan el convoi avança per la via de la línia 1 a l’estació d’Espanya en direcció cap a Hostafrancs, aquest ja ha quedat totalment buit.

20170312_073504.jpg

Després, doncs saludant als organitzadors, als tècnics de so i els companys de Ràdio Flaixback Andreu Presas i Pol Truke, amb els que ja hem coincidit en diversos esdeveniments, com la Cursa de Bombers, entre d’altres. A les 8 agafem les carxofes… i comencem!

Toca donar benvingudes, consells, animar a la gent a que entri als calaixos, i anar recordant-los que va quedant poc perquè comenci la prova! A les 8:20 aproximadament, el comissionat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, dóna la sortida a les cadires de rodes i poc després es fa el darrer homenatge als medallistes olímpics de la marató de Barcelona’92, convidats per l’organització per rememorar el 25è aniversari de la seva gran gesta esportiva.

Compte enrere! 3, 2, 1… SORTIDA! Sona el ‘Barcelona’ de Montserrat Caballé i Freddy Mercury. Ja els tenim en competició! “Gallina de piel”, dic pel micro! És un moment que sempre ens deixa marcats, i amb els ulls vidrosos de l’emoció viscuda en aquells moments.

20170312_085124.jpg

Toca seguir engrescant a la resta dels atletes que van sortint en les diferents onades. Quan marxen tots han passat 24 minuts i 48 segons. Això vol dir que mentre que l’últim corredor està passant per sota de l’arc, el grup d’èlit capdavanter ja està camí del quilòmetre 9.

Finalment és una llebre paralímpica i que debuta en la distància la que s’emporta els honors de la victòria a aquesta Zurich Marató de Barcelona. I és que en una prova tan exigent com una marató no hi ha res escrit. Només un dels atletes que passava al grup capdavanter el quilòmetre 10 no era una llebre, i finalment es va haver de retirar poc abans del 30, quan es va quedar despenjat definitivament de les tres llebres kenyanes que encara l’acompanyaven. En noies, rècord femení de la prova amb 2:25’04” i triplet per les corredores etíops.

I després… doncs el luxe amb el que començava aquesta entrada del blog… És tot un luxe poder estar a 50 metres de la línia d’arribada i convertir-me en el primer en poder felicitar -i a més de forma pública- als amics, excompanys d’entrenaments (es lo que tiene estar viejo y lesionado, que ya tienen que ser ex), companys de feina, coneguts i saludats per la seva gesta.

Avui he pogut veure a companys que han tornat a fer una marató gairebé una dècada després, a una nova maratoniana que tot i acabar en gairebé 6 hores ha tingut la valentia de seguir la línia blava durant més de 42 quilòmetres, a amics que creuaven la meta posant-se el dit polze a la boca indicant la seva pròxima paternitat, a un company periodista que portava una samarreta a les mans amb els noms de les persones que l’han ajudat a aconseguir un repte solidari i recaptar més de 2.000 euros per les malalties infantils, a companys organitzadors d’altres curses que avui s’han posat un dorsal, a gent que em picava la mà i em saludava amb un efusiu “hey Alberto” i que crec que no la conec (si llegiu això, ho sento), o a diversos atletes companys de Corredors.cat que avui no han fet aquesta marató tots sols, sinó que ho han fet juntament amb el nostre amic Zenón.

A tots vosaltres, gràcies per fer-me feliç durant unes hores i per ajudar-me a seguir viu en aquest món de l’atletisme popular tot i no haver-me pogut posar un dorsal des de ja fa 12 anys per la meva lesió dels genolls.

Jo no he pogut fer mai una marató, em vaig quedar en només 8 mitges maratons, però aquesta és una bonica forma de seguir lligat a vosaltres i de pensar que tot i no haver-la fet, al micro jo també tinc la meva marató particular.

Només toca brindar pels vostres èxits i per veure quan podem coincidir en una altra línia d’arribada! Endavant a tots!

20170312_144524.jpg

 

 

 

 

3.000 universitaris gaudint d’una cursa

Que la Unirun és una cursa diferent no és cap secret. Bé, no cal dir que qualsevol cursa de la factoria Gaudium Sports compta amb un fet diferencial que la fa única. La Unirun és la cursa de les 12 universitats catalanes, la que té una mitjana d’edat més baixa de les celebrades a la ciutat de Barcelona, de només 26 anys. A més, el 66% dels inscrits té menys de 25 anys i un 45% de tots els atletes són noies.

17103513_827336517404326_1047593662235034407_n.jpg

Per segon any consecutiu, la Unirun va aplegar a més de 3.000 corredors a les instal·lacions del Fòrum de Barcelona, on els atletes buscaven buscar una bona marca a una distància atípica pel comú dels atletes (6.779m) però habitual dins del món universitari, ja que és la llargada del circuit al qual competeixen les embarcacions d’Oxford i Cambridge a la seva prova anual de rem.

17098470_10212223138082461_2363172589619666140_n.jpg

Però a més de competir de forma individual, els atletes també ho feien defensant els colors de les seves respectives universitats, amb premis pels tres primers de la general i als atletes més ràpids de cadascuna de les universitats. Els darrers premis del matí estaven reservats per l’equip universitari femení i masculí més ràpid, que van anar a parar a mans de les noies de la Universitat de Barcelona i dels nois de la Universitat Politècnica de Catalunya, mentre que la classificació conjunta va guanyar-la la UB.

17098671_10155015045698419_8500896867455809341_n.jpg

Entre els moments de la jornada, doncs recordar el selfie previ a la cursa i després de l’entrevista amb el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, també moment divertit pels companys estudiants d’Infermeria que anaven disfressats d’ambulància o als membres de la Tuna d’Empresarials de la UB que van completar el recorregut de la Unirun amb la seva beca i que a més van tenir el privilegi de ser els primers en aixecar el trofeu dels campions. També agraïr al Joan Elias, el rector de la Universitat de Barcelona, per haver estat el primer rector en creuar la línia de meta de la cursa universitària.

I ara? Doncs arriba la setmana de la Zurich Marató de Barcelona. Divendres estarem al sopar oficial, dissate al matí arriba una nova edició de la Breakfast Run i passejarem una mica per l’Expo Sports i diumenge tocarà rebre a 20.000 herois que volen emular Filípides pels carrers de la meva ciutat. Espero coincidir amb molts de vosaltres allà! 😉