Un any més, fidel a la cita, la Cursa Moritz Barri de Sant Antoni arribava com el primer 10k de Barcelona, i també la meva primera locució d’una cursa aquest 2017. Per a un servidor ja és una tradició iniciar el calendari fent d’speaker a la cursa de barri amb més participació de la ciutat, superant un any més la xifra dels 4.000 inscrits. Si no recordo malament, des de que els amics del Club Esport i Natura i l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni em van trucar allà per l’any 2011 per fer d’speaker de la prova, només una vegada no ha estat el meu primer esdeveniment de l’any, ja que el 2013 aquell honor el va tenir el Campionat del Món d’Handbol celebrat a Granollers i Barcelona.
Enguany era el setè any despertant als veïns de Sant Antoni després d’una nit a la qual segurament molts haurien acabat ballant fins a les tantes a l’envelat celebrant la seva festa major. Aquest any va ser la pluja la que els van salvar de matinar encara més, ja que tot i arribar puntual a les 8:30 al pati dels Salesians de Rocafort per saludar als organitzadors i estar preparat per posar-me a micro, els companys de l’equip de so van endarrerir el muntatge degut a la pluja que va estar caient fins poc abans de la sortida, prevista per les 9:30h. Per tant, només vaig poder dir quatre paraules a la zona d’arribada abans d’agafar els estris i marxar corrent cap a la sortida, situada a carrer Floridablanca/Comte Borrell.
Va ser el moment de retrobar-se amb molts amics i coneguts després d’un mes i mig sense haver-me posat al micro a una cursa. Entre d’altres molts companys de professió amb els que vam creuar unes paraules abans de la prova, com el David Clupés, l’Edu Polo, l’Arcadi Alibés, la Imma Casares, i com no, amb els infatigables als quals un crono ens reuneix força sovint per gaudir de l’atletisme popular.
Un cop vam escoltar el tret de sortida vaig aprofitar per fer una altra tradició de Sant Antoni, anar a escalfar la gola amb un cafè amb llet a un bar a tocar de l’arribada mentre estem esperant l’arribada dels primers. Enguany el repte era el de veure si algun atleta podia acabar amb la ratxa de vuit triomfs consecutius de Driss Lakhouaja. I finalment el regnat del fondista de Larache va caure en mans d’Ibrahim Ezzaydouny, 19 anys més joves que l’octocampió que ha marcat una fita gairebé inigualable a l’atletisme popular de la ciutat. Lakhouaja va acabar creuant l’arc de meta en segona posició per signar el seu novè podi consecutiu a Sant Antoni i després de tots dos, doncs va començar a passar el roser de corredors, fins assolir a la xifra de més de 3.400 arribats a meta.
I la gran festa esportiva no va acabar aquí, sinó que després va haver espai pels joves de la casa. Primer els alevins, infantils i cadets van córrer les seves milles competitives, seguits dels més menuts, que en canvi feien curses no competitives. Primer van ser els Benjamins (nascuts el 2011 i 2012), que van tenir la llibertat de córrer lliurement sense germans grans, papes o tiets al seu costat, i per últim els Prebenjamins, als quals sí que se’ls va donar aquesta opció. Aquí un servidor, tot i no ser competitiva, sí que tenia un «prefe» que va córrer com una bala i sense fer cas a les indicacions, i que va voler gaudir d’una de les curses populars més antigues de Catalunya i que enguany celebrava la seva 39ena edició.
I ara, què? Doncs ara tenim la «temporada alta», ja que d’aquí a un parell de setmanes i fins Setmana Santa començarem amb la Mitja Marató de Barcelona, per seguir amb la Maratest de Badalona, l’Unirun, la Zurich Marató de Barcelona i la Transplant Run. Per tant, segur que tornem a coincidir, i bastant, aquestes properes dates.
Ens veiem a l’arribada!
Alberto Montenegro 