La XXV NO Mitja Marató de Tarragona :-(

Aquest diumenge la pluja ha aigualit la festa de celebració dels 25 anys de la Mitja Marató de Tarragona, una prova organitzada pel Patronat d’Esports de Tarragona que he locutat des de l’any 2009. Poc abans de l’hora de sortida, els organitzadors han pres la decisió de suspendre la prova pel dia d’avui degut a la gran tromba d’aigua que ha caigut a sobre de la ciutat, que ha estat de 35 litres per metre quadrat entre les 7:30 i les 10 del matí (hora de la sortida) segons les dades del Servei Meteorològic de Catalunya (dades estació Tarragona).

CyQoRPDWIAAfCbR.jpg-large.jpeg

Foto: Diari Més Tarragona

He tingut la oportunitat d’estar asseguts amb els màxims responsables de la prova i les forces de l’ordre mentre es debatia si es podia tirar endavant o no des de les 9:15 hores. Després de trucar a Emergències i diferents serveis meteorològics i veure que la previsió de pluja constant duraria fins el migdia (no ha parat de ploure fins els voltants de les 16h) i de rebre informacions dels agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona i de Protecció Civil de que hi havia parts del circuit completament anegades (fins i tot algun autobús ha patit per passar per alguna rotonda a la zona de la Nacional 340 o hi hagut zones complicades sota el pont del tren d’accés al Serrallo) poc abans de les 10 del matí s’ha decidit suspendre la cursa fins a una nova data degut a les inclemències meteorològiques per poder garantir al màxim la seguretat dels corredors i de la resta de la gent involucrada a la prova.

CyQwOo8WIAAMFAe.jpg-large.jpeg

Foto: Esports del Camp

Certament ha estat el primer cop que m’ha passat una cosa similar, tot i que a la resta d’ocasions sempre s’ha pogut salvar la cursa el mateix dia -moltes vegades endarrerint la sortida- perquè les condicions havien millorat. En aquest cas, considero que veient el volum de pluja caigut abans de la cursa i després d’haver saltat els rius d’aigua que passaven pels carrers que anaven cap al Pavelló Poliesportiu del Serrallo una hora abans de la cursa ha estat una decisió difícil pels organitzadors, però la més encertada. No hagués estat lògic haver donat la sortida després d’haver escoltat que hi havia zones on els més de 2.500 corredors havien de passar per una zona on l’aigua estava estancada no només a la calçada, sinó també a les voreres.

CyN8AT_WgAE_rss.jpg-large.jpeg

Espero poder estar a la festa dels 25 anys d’aquesta cursa a la que li tinc un carinyo molt especial, per tant també espero poder locutar les noces d’argent d’aquesta cursa. A veure si tenim una mica de sort i puc compaginar calendaris!

I si pot ser, sense que ens acompanyi Thor i els seus llamps i trons!!

 

 

 

El Cros 3 Turons – La Diablada, la cursa menys plana de Barcelona

Després de dos anys d’absència, el diumenge 13 de novembre vaig locutar per segon cop el Cros 3 Turons – La Diablada, una cursa que certament dista molt de la resta que es fan a Barcelona ciutat. Primer perquè té una distància atípica, ja que es disputa sobre un circuit de 12 quilòmetres, i segon perquè no busca ser una cursa plana; tot el contrari. Justament és la que té més desnivell de totes les que se celebren a la ciutat, ja que els atletes han de superar 1.010m pujant tres turons: el Carmel, el Coll i la Rovira.

15032808_333455573701484_5136535847045146323_n.jpg

Abans d’arribar a la zona de sortida i arribada jo ja havia pujat el meu primer turó, el del carrer Cartagena al costat de l’hospital de Sant Pau fins arribar a la Ronda Guinardó. Un cop les meves pulsacions van pujar gairebé al 85% vaig agafar el micro poc després de les 8 del matí per donar les darreres instruccions i recomanacions als 550 inscrits de la cursa gran. Per sort la pluja no va voler acompanyar-nos, tot i que en algun moment van caure algunes gotes.

ab-161113_0511

El Cros 3 Turons – La Diablada, com no vaig parar de dir, no és la cursa més plana, però segurament és la que compta amb les millors vistes de tota la ciutat, ja que el seu pas pels turons fa que els corredors puguin veure la jungla d’asfalt als seus peus. En aquest cas es podien veure les teulades dels edificis enlloc de passar arran de les seves portes d’accés.

La principal novetat d’aquest any, a més de la organització realitzada de forma única pel Futbol Club Martinenc després de diversos anys dirigits pel Jesús Morales i el seu equip de la Unió Excursionista de Catalunya – Horta, va ser la creació d’una caminada popular per poder obrir encara més la oferta a un públic de gent més jove i gent més gran i això va fer que encara gairebé un centenar més de persones poguessin formar part de la festa esportiva amb més desnivell de la ciutat.

ab-161113_0699

Cursa El Pont de Vilomara 2016

Per tercer any consecutiu he tingut el privilegi de fer d’speaker a una cursa que considero molt especial, la Cursa d’El Pont de Vilomara i Rocafort. Aquesta localitat del Bages de gairebé 4.000 habitants a tocar de Manresa certament es bolca amb una prova de 10 quilòmetres amb un clar desnivell i celebrada sobre un circuit mixte entre asfalt i terra.

14907694_10155088974582289_2049672772133404257_n.jpg

De forma gairebé atípica, els primers en competir són els més joves de la casa, ja que el programa atlètic arrenca amb les proves dels prebenjamins i benjamins a les 10 en punt i 15 minuts després ho fan els atletes de les categories aleví fins la júnior. I una hora més tard, a les 11, arriba el moment de la cursa dels grans, la de 10 quilòmetres, que enguany van estar a tocar dels 350 arribats a línia de meta.

La prova masculina va estar dominada pel defensor del títol aconseguit el 2015, Enrique Luque, que es va imposar a tot un expert en aquest tipus de curses, Just Sociats. El vencedor va aturar el crono en 33:44, una marca certament espectacular tenint en compte les dificultats orogràfiques de la localitat i del circuit. Sociats va creuar la línia de meta en segona posició, a poc més de mig minut del vencedor, mentre que la tercera plaça va ser per Guillem González. En noies, victòria per la TGV de Savoie, Florence Bertholet, que va imposar-se a la meta a Roser Pérez i Assumpta Vila.

14937250_10155089007617289_7626452774226331801_n.jpg

El lliurament de trofeus es fa sota cobert, dins la Sala Polivalent del Pont de Vilomara, l’autèntic centre neuràlgic de la cursa, on a més hi ha una ludoteca on els més petits poden passar-ho d’allò més bé fins que comença el repartiment de copes. Allà, com és habitual, a més dels trofeus, també es fa el lliurament d’un ram de flors a la família de l’Alcalde Evaristo (la cursa té dins del seu nom el memorial a aquest batlle de la ciutat) i un donatiu d’un euro de cadascuna de les inscripcions al projecte Yemessoa Camerún de la UNESCO.

Diumenge 13 de novembre seguirem amb les curses de muntanya, però en aquest cas no hauré d’agafar el cotxe per arribar. Amb el metro serà suficient. Ens veiem al Cros Tres Turons, al Districte d’Horta-Guinardó 😉